Els OGM Sí els OGM No, el debat està obert.

Un OGM el podem definir com un organisme animal o vegetal que ha sofert un canvi genètic, una manipulació del seu patrimoni genètic. Les perspectives obertes amb aquestes tècniques semblen il·limitades. Els Organismes Genèticament Modificats, i concretament els aliments transgènics estan subjectes d'una forta polèmica. Per exemple en la ramaderia i en l'agricultura, es pot induir que els animals i les plantes tinguin una major resistència a les malalties i als paràsits, la producció pot augmentar considerablement gràcies a un creixement més ràpid de les plantes i dels animals.

Les llavors de plantes com la soja, el blat de moro el cotó o la colza, porten incorporat genèticament un herbicida, que és verí per als insectes. Hi ha molts aliments, que contenen aquests cereals, per exemple, la soda, les begudes de cola, la pastisseria i les salses i menjars industrials, els bombons, caramels, xocolata, s’elaboren utilitzant sucre de blat de moro. Els animals no ecològics, alimentats amb blat de moro transgènic, com els pollastres, la vaca, conill, porc, llet, ous, etc.
La UE no prohibeix els OGM “segurs”, però què és un transgènic “segur”? Doncs és aquell OGM que abans de comercialitzar-me, dintre de l’ unió, a passat un test d’avaluació de la seva seguretat per al medi ambient, la salut humana i la salut animal.

Si voleu saber més sobre el marc reglamentari de la UE relatiu als OGM i els aliments i pinsos modificats genèticament podeu consultar la següent adreça:

http://europa.eu.int/comm/food/food/biotechnology/index_en.htm
L’avaluació per saber si els aliments transgènics són tòxics i en quin grau és poc estricta en la UE però més que als Estats Units on no hi ha cap reglamentació, consisteix en donar a les rates dues dosis durant tres mesos i se'ls fan dues anàlisis de sang, a les cinc setmanes i als tres mesos. Els valors per considerar un OGM segur són augment de greix en sang (entre el 20% i el 40%), de sucre (10%), desajustos urinaris, problemes de ronyons i de fetge lleus, precisament els òrgans de desintoxicació.

La major part dels resultats de les anàlisis no són públics a la comunitat científica i paradoxes de la vida, les vuit grans companyies farmacèutiques del món són també les vuit grans companyies de pesticides i herbicides i d'OGM. I qui fa els test dels transgènics? les pròpies companyies.
Els experts independents demanem dos anys de proves en laboratori sobre animals, tal com es fa amb els medicaments abans de comercialitzar-los, però llavors els transgènics, poder ja no serien rendibles.

S’ha d’exigir a la UE que les companyies facin públiques totes les anàlisis, no pot ser que els ciutadans s’alimentin amb productes que només s’han testat durant 3 mesos amb rates i on la majoria de les anàlisis són secretes.

Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les petites plantacions i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la diversitat de la naturalesa i el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.

Monstres a la carta transgènica, científics sense escrúpols com Avigdor Cahaner se'ls va ocórrer modificar genèticament aus perquè no tinguessin plomes. L'objectiu d'aquest "gran avenç" era evitar el desplumatge i estalviar molts diners a la cadena de processament. De pas en no necessitar ser escaldades en aigua bullint (i en viu) així es feia un favor als animalets. Però no van tenir en compte que com en captivitat es piquen entre si, les plomes els serveixen d'armadura. Aquest invent va ser un autèntic fracàs, al igual que aquest hi ha una llarga llista de mostres transgènics a la carta.
Una alternativa d’agricultura ramaderia i alimentació més sostenible és l’agricultura ecològica i l’alimentació BIO. L’agricultura ecològica no vol dir tornar a emprar mètodes arcaics sinó ser més respectuós amb el medi ambient, no utilitzar OGM ni pesticides químics, i per contra utilitzar adobs i pesticides naturals, aquesta agricultura és la base dels productes ecològics que configuren l’alimentació BIO, i per descomptat, aquests aliments també es processen conforme a una ètica que respecta la natura i el benestar dels animals i, per garantir que això passi, s'ha establert un sistema de regulació.

Per saber més sobre l’agricultura ecològica i els productes ecològics a la unió europea:

http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es
Pensem que l’alimentació nodreix el nostre cos el sana i el prepara per combatre les malalties, que no sigui l’alimentació la causa de les nostres malalties sinó el remei per sanar.

La dieta dels països industrialitzats és sostenible?

En els països industrialitzats, al voltant del 80% dels cereals (civada, sègol, soja, etc.) s’utilitza per alimentar als animals. L’agricultura centrada en la criança d’animals és una activitat ferotge i altament agressiva per al medi ambient, pitjor que totes les activitats humanes i industrials juntes.
Un cultiu intensiu de la terra, és necessari per produir aliments pels animals, això contribueix a l’erosió de la terra i a la pèrdua irrecuperable d’una part important de la capa vegetal superior. La quantitat de terra necessària per alimentar a una persona amb una dieta carnívora permet alimentar a 20 vegetarians. Per produir mig quilo de carn apta per l’ alimentació en una granja de bestiar fa falta 5 quilos de cereals. O dit d'una altra manera, la fam en el món podria desaparèixer fàcilment si l'home tornés a la seva alimentació natural.

L’ impacte de la dieta carnívora no només afecta als països desenvolupats sinó que afecta a tot el planeta. A Amèrica Central, per exemple, cada dia es produeix un perjudici irreparable per al medi ambient, ja que poderosos terratinents destrueixen els boscos tropicals on plou tot l’any per convertir-los en terreny de pastura pels animals que necessiten les cadenes d’ Hamburgueseries. Es necessita 5 metres quadrats de terra per produir una hamburguesa de 125 grams.

No hi ha cap mena d’ètica que respecti el benestar dels animals, són moltes les granges, que converteixen els animals en màquines de produir carn, ous i llet, perquè les persones que porten una dieta carnívora pugin pagar a un preu assequible les seves proteïnes.
S’han de matar milions i milions d’animals cada dia, per tal d’utilitzar-los com aliment per aquestes persones. Els Nord Americans mengen més de 100 milions de quilos de carns de vedella cada any. Les economies emergents d’orient estan important els hàbits alimentaris occidentals basats en la carn, amb el conseqüent perill per la sostenibilitat del medi ambient.

L’ús que es fa de les proteïnes de la carn a occident no sempre ha estat així, recordo haver sentit a la meva àvia que el pollastre es menjava per Nadal o en contades ocasions, la vedella per la festa major, de tant en tant, algun conill i llegums, verdures i cereals dia sí i dia també. La meva àvia farà 95 anys i us asseguro que els seus hàbits no han canviat i continua menjant pollastre de tant en tant i del que s’ha criat al carrer.

Canviar a una dieta menys dependent de la carn i respectuosa amb la vida dels animals no és molt difícil, adoptar una dieta vegetariana ajudaria a evitar l’impacte ambiental que produeix una dieta centrada en la carn. Quasi tots mengem amanides, llegums, pasta integral, arròs integral, fruita i fruits secs, aquests són els aliments dels vegetarians. Per influència oriental s’ha estès a occident una variant de la dieta vegetariana anomenada macrobiòtica que a més dels productes alimentaris anteriors afegeix paradoxalment proteïnes vegetals utilitzats a l’orient des de fa milions d’anys com són el tofu i el tempe basats en la soja, el seitan basat en el blat i les algues riques en iode, ferro, silici i calç.

Al llarg de la historia tots els pensadors han reflexionat sobre la relació dels homes i els animals: Ja a l'edat antiga els pitagòrics deien: l'home és un ésser evolucionat en la creació que té una comunitat de vida amb els animals i aquests no mereixien ser assassinats per l’home que, en principi, no necessita dels seus cossos per sobreviure. Leonardo da Vinci deia: Un dia arribarà en què els homes, com jo, mirin l'assassinat d'animals com miren avui l'assassinat dels homes. Goethe considerava un deure humà respectar i protegir els animals. Einstein creia que el futur de la humanitat passava per abandonar el crim cap als animals. El premi Nobel Romain Roland diu: "La crueltat amb els animals i també la indiferència respecte als seus patiments és un dels pecats més greus del gènere humà. Tots els homes guardem un aspecte emocional positiu pel que fa al patiment animal, una cosa, penso jo, inimaginable en un depredador nat.

De tots és sabut els aspectes negatius per la salut dels éssers humans, que provoca una dieta centrada en la carn, ara també, hem de ser conscients dels efectes negatius per la sostenibilitat ambiental del planeta i informar-nos com a consumidors i ser conscients que existeix una alimentació sana i equilibrada, que respecta la vida dels animals i el medi ambient i que és compatible amb l’estat evolucionat de l’home.

Si voleu saber més sobre la dieta macrobiòtica us recomano el llibre: “La nueva cocina energética” de Montse Bradford ISBN: 84-7556-087-3.