La civilització 1.0 era pre-industrial, abans de la màquina de vapor, l'electricitat, el petroli. Quan els homes, com la majoria dels animals del món, vivien a prop dels cicles naturals del clima, l'energia provenia en gran mesura de la utilització d'eines de mà, aigua en moviment, la força dels bous, cavalls i altres animals. La comunicació a distància es limitava al so de les campanes, i al transport de documents en paper.
La civilització 2.0 correspon als dos darrers segles, durant els quals la nostra tecnologia ha avançar tant ràpidament que finalment ha començat a reconèixer que l'avenç desenfrenat de la tecnologia sense la consideració de la sostenibilitat, podria posar en perill la supervivència mateixa dels nostres fills. Les energies procedeixen principalment de combustibles fòssils, energia nuclear, i de les fonts tradicionals com ara el carbó. Les economies s’han tornat més globals, i l’impacte de la desigualtat econòmica entre nord i sud s’ha fet més evident. La comunicació a distància ha avançat ràpidament i a escala mundial, del telègraf a Internet, fins al punt que amb un telèfon portàtil, podem veure les fotografies preses des d'un satèl·lit fetes només uns minuts abans. L'aviació i el comerç han prosperat. Productes produïts a milers de quilòmetres de distància es poden lliurar a la porta de casa teva al matí següent.
La civilització 3.0 imagino que serà quan la gent del món reconegui la seva interdependència entre si, tant a nivell local, com global, una pràctica inadequada sobre el medi ambient en un lloc, suposa un impacte negatiu en tot el món. Quan el petroli, senzillament, sigui massa car, perquè cada cop n’hi ha menys i menys, i ja no es cremarà, s'utilitzarà únicament per la lubricació i la fabricació de plàstics. El carbó és cremarà en instal·lacions especials, situades prop de les mines, equipades amb tecnologia que permeti separar les mol·lècules de carboni de les mol·lècules d'oxigen. Els avenços tecnològics ens permetran que les energies siguin netes, que provinguin més del sol, del vent, de les marees, dels corrents d'aigua, de la geotèrmica i noves formes que ningú mai no havia pensat abans. Les coses hauran de funcionar amb voltatges més baixos, i cada llar tindrà la capacitat de produir l’energia necessària pel seu funcionament. Les comunicacions continuaran prosperant, les xarxes sense fils prendran el relleu als satèl·lits, poc sostenibles, que seran una cosa del passat.
Les economies es tornaran més localitzades, perquè tant l'aviació com el transport terrestre es tornaran massa cars, això portarà a la indústria, l'agricultura i l’alimentació a estar més localitzades de nou. Els antics canals i molins es rejoveniran i les velles tecnologies es combinaran amb les noves tecnologies. La producció massiva de carn de boví, aus de corral i de porcs, seran una cosa del passat, perquè es produïa massa metà, difícil de tractar. Per contra, les verdures, fruites i llegums de cultiu local es convertiran en la dieta primària. Les malalties coronàries seran molt rares i tampoc existiran les malalties derivades d’una vida no sostenible, molt costoses de tractar, l’assistència sanitària estarà disponible per a tot el món. La química orgànica es convertirà en la major àrea de la nova recerca d’escoles i universitats. Les empreses de biotecnologia estaran a l’ordre del dia. Les investigacions de les ciències naturals es centraran en la capacitat de fotosíntesi i en la separació de les mol·lècules de diòxid de carboni del carboni i dels àtoms d'oxigen. Imagino una civilització, sense deixalles, respectuosa amb el medi, amb la gent i amb els animals.
Imagino que la civilització 3.0 arribarà poc a poc, a mesura que s’esgotin els recursos naturals, quan les persones reconeguin l’aberració de seguir impulsant un estil de desenvolupament insostenible, una forma de vida que adoctrina la satisfacció de l’home al fet de ser bevedors de Coca-Cola, quan les persones s’adonin de la vulneració de valors bàsics, com el respecte a la vida, als drets humans, a les migracions, a la restricció de les llibertats personals, amb el pretext de la lluita pel terrorisme.
L’esfondrament de la civilització 2.0 al igual que va passar amb l’Imperi Romà, donarà pas a noves estructures i institucions, i a una civilització IMAGINEM, que respecti el dret vital de tota la humanitat als bens terrenals, que aprengui a equilibrar el medi ambient, l’economia i l’equitat.
No tinc cap dubte, que si podem imaginar una civilització 3.0 sostenible i solidaria, podem fer que passi.
Com va dir Richard Buckminster Fuller “Si l’èxit o el fracàs de la vida en aquest planeta depengués de qui vols ser tu, i de què és el que vols fer... Qui voldries ser? Què voldries fer?”
