dimarts, 10 de gener del 2012

Com imagineu la civilització 3.0 ?

La civilització 1.0 era pre-industrial, abans de la màquina de vapor, l'electricitat, el petroli. Quan els homes, com la majoria dels animals del món, vivien a prop dels cicles naturals del clima, l'energia provenia en gran mesura de la utilització d'eines de mà, aigua en moviment, la força dels bous, cavalls i altres animals. La comunicació a distància es limitava al so de les campanes, i al transport de documents en paper.

La civilització 2.0 correspon als dos darrers segles, durant els quals la nostra tecnologia ha avançar tant ràpidament que finalment ha començat a reconèixer que l'avenç desenfrenat de la tecnologia sense la consideració de la sostenibilitat, podria posar en perill la supervivència mateixa dels nostres fills. Les energies procedeixen principalment de combustibles fòssils, energia nuclear, i de les fonts tradicionals com ara el carbó. Les economies s’han tornat més globals, i l’impacte de la desigualtat econòmica entre nord i sud s’ha fet més evident. La comunicació a distància ha avançat ràpidament i a escala mundial, del telègraf a Internet, fins al punt que amb un telèfon portàtil, podem veure les fotografies preses des d'un satèl·lit fetes només uns minuts abans. L'aviació i el comerç han prosperat. Productes produïts a milers de quilòmetres de distància es poden lliurar a la porta de casa teva al matí següent.

La civilització 3.0 imagino que serà quan la gent del món reconegui la seva interdependència entre si, tant a nivell local, com global, una pràctica inadequada sobre el medi ambient en un lloc, suposa un impacte negatiu en tot el món. Quan el petroli, senzillament, sigui massa car, perquè cada cop n’hi ha menys i menys, i ja no es cremarà, s'utilitzarà únicament per la lubricació i la fabricació de plàstics. El carbó és cremarà en instal·lacions especials, situades prop de les mines, equipades amb tecnologia que permeti separar les mol·lècules de carboni de les mol·lècules d'oxigen. Els avenços tecnològics ens permetran que les energies siguin netes, que provinguin més del sol, del vent, de les marees, dels corrents d'aigua, de la geotèrmica i noves formes que ningú mai no havia pensat abans. Les coses hauran de funcionar amb voltatges més baixos, i cada llar tindrà la capacitat de produir l’energia necessària pel seu funcionament. Les comunicacions continuaran prosperant, les xarxes sense fils prendran el relleu als satèl·lits, poc sostenibles, que seran una cosa del passat.

Les economies es tornaran més localitzades, perquè tant l'aviació com el transport terrestre es tornaran massa cars, això portarà a la indústria, l'agricultura i l’alimentació a estar més localitzades de nou. Els antics canals i molins es rejoveniran i les velles tecnologies es combinaran amb les noves tecnologies. La producció massiva de carn de boví, aus de corral i de porcs, seran una cosa del passat, perquè es produïa massa metà, difícil de tractar. Per contra, les verdures, fruites i llegums de cultiu local es convertiran en la dieta primària. Les malalties coronàries seran molt rares i tampoc existiran les malalties derivades d’una vida no sostenible, molt costoses de tractar, l’assistència sanitària estarà disponible per a tot el món. La química orgànica es convertirà en la major àrea de la nova recerca d’escoles i universitats. Les empreses de biotecnologia estaran a l’ordre del dia. Les investigacions de les ciències naturals es centraran en la capacitat de fotosíntesi i en la separació de les mol·lècules de diòxid de carboni del carboni i dels àtoms d'oxigen. Imagino una civilització, sense deixalles, respectuosa amb el medi, amb la gent i amb els animals.


Imagino que la civilització 3.0 arribarà poc a poc, a mesura que s’esgotin els recursos naturals, quan les persones reconeguin l’aberració de seguir impulsant un estil de desenvolupament insostenible, una forma de vida que adoctrina la satisfacció de l’home al fet de ser bevedors de Coca-Cola, quan les persones s’adonin de la vulneració de valors bàsics, com el respecte a la vida, als drets humans, a les migracions, a la restricció de les llibertats personals, amb el pretext de la lluita pel terrorisme.

L’esfondrament de la civilització 2.0 al igual que va passar amb l’Imperi Romà, donarà pas a noves estructures i institucions, i a una civilització IMAGINEM, que respecti el dret vital de tota la humanitat als bens terrenals, que aprengui a equilibrar el medi ambient, l’economia i l’equitat.

No tinc cap dubte, que si podem imaginar una civilització 3.0 sostenible i solidaria, podem fer que passi.

Com va dir Richard Buckminster Fuller Si l’èxit o el fracàs de la vida en aquest planeta depengués de qui vols ser tu, i de què és el que vols fer... Qui voldries ser? Què voldries fer?”



La sinergia de les tecnologies col·laboratives i la sostenibilitat


Internet, la web 2.0, serveix per articular les associacions de la societat civil mundial, els blocs i altres mitjans virtuals participatius afavoreixen l’autoorganització i el desenvolupament de valors compartits entre persones de diferents cultures.

Valors comuns, com el coneixement, l’art, la cultura, l’aire, els oceans, l’aigua, la vida salvatge, la llibertat, la dignitat, la salut, el benestar dels pobles, de les persones, de les cultures minoritàries, de les selves, de les espècies, la biodiversitat, la llum del sol, la llengua, la pluralitat, i moltes més coses, són de tots i de ningú, formen part del patrimoni de la humanitat i sense elles la vida a la terra no seria possible.

Compartits i discutits per milions de persones, persones de tot el món que mitjançant Internet comparteixen i discuteixen sobre aquests béns comuns, persones preocupades pel canvi climàtic, per l’esgotament dels recursos naturals, per les desigualtats, persones interessades en aprendre a viure millor amb menys, en canviar les relacions entre el nord i el sud, en construir un futur millor, més sostenible i respectuós amb les altres espècies que conviuen en el nostre petit i fràgil planeta.

La segona superpotència, les noves tecnologies, han permès a l’activisme social organitzar-se i convertir-se en la segona superpotència del món. A l’any 2003 mitjançant les noves tecnologies més de 30 milions de persones es van mobilitzar i manifestar en diverses ciutats del món en contra de la invasió il·legal dels Estats Units i els seus aliats a l’Irak. Kofi Annan secretari general de les Nacions Unides va fer referència en el seu discurs a aquesta segona superpotència, que no es basa en la força de les armes sinó en la força de la raó i del coneixement.

El poder de la societat civil mundial, mitjançant les noves tecnologies la societat civil es manifesta, s’organitza, argumenta, opina, crea coneixement. Problemes complexes com el canvi climàtic, els transgènics, la salut, han posat de manifest la capacitat dels polítics i multinacionals en manipular el debat científic i l’opinió pública. Fa falta la intel·ligència col·lectiva de la societat civil, dels experts independents, el treball en equip i la participació de tots, per denunciar mitjançant els canals democràtics, la manipulació, la corrupció, les agressions al medi ambient, les agressions a la salut, les agressions als béns comuns de la humanitat.

L’esgotament dels recursos naturals (petroli, gas, carbó, aigua...) l’extinció continua d’espècies, el canvi climàtic, la globalització imposada per decret llei, són evidències que cal conservar els béns comuns i lluitar per ells.

El Moviment decreixement, afirma que ja no és possible conservar els béns comuns de la natura si continuem creixent i consumint cada vegada més, i promouen el creixement zero. La web d’aquest moviment a Catalunya és: www.decreixement.net

WorldChanging, www.WorldChanging.com Portal que associa la tecnologia i l’ecologia per tal de crear prosperitat econòmica. Periodistes, pensadors, dissenyadors, empresaris, científics, enginyers...articulen sobre els problemes i solucions mediambientals que sorgeixen en tots els racons del planeta per tal de configurar un futur més sostenible. La seva base de dades consta ja de 8.500 articles sobre temes com la producció industrial neta, energies renovables, construcció, comunicacions, transport, etc.

PlatoniQ, grup de desenvolupadors de programari amb seu a Barcelona, interessats pel coneixement, la informació i la cultura com a eines de progrés, han creat un banc comú de coneixement lliure de propietat intel·lectual, per tal de crear una societat més “sabia” la web del projecte és www.bancocomun.org

El projecte WiserEarth, www.wiserearth.org de Natura Capital Institute (NCI) serveix d’infraestructura per a milions d’organitzacions que treballen en tot el món a favor de la sostenibilitat, la justícia econòmica, la protecció dels drets humans i la pau. Des de l’any 2007 s’han creat multitud de projectes a escala mundial a l’entorn d’aquests temes. En aquesta web hi ha el directori d’organitzacions no governamentals més extens del planeta i s’està convertint en un moviment social molt important, amb més de 100 milions persones.

Pels nostres avenços intel·lectuals, socials i tecnològics, en l’actualitat, vivim un dels moments més excitants de la història de la humanitat, però en els últims segles moltes persones han donat l’esquena a la natura, a la biosfera de la nostra terra, i només veuen la terra amb finalitats mercantilistes i de profit personal, arreu hi ha centenars d’exemples, un de proper el tenim a la Rabassa.

Les TICS ens permeten relacionar-nos socialment i estimular el desig social de la cooperació i la solidaritat. Segurament no podrem competir amb les multinacionals o amb els governs corruptes, però podrem contribuir a què aquells humans que han donat l’esquena a la natura es tornin a enamorar del seu entorn, de la vida que bull en tots els ecosistemes del nostre planeta i que com espècie que ha desenvolupat una cultura, denunciem, lluitem i trobem solucions contra les agressions que es realitzen contra les altres espècies i l’entorn.

Penseu, en tot el que ens regala la natura de forma gratuïta, perquè Quant costaria extreure el diòxid de carboni de l’aire i introduir-li oxigen?

Si voleu aprofundir sobre els aspectes socials d’Internet us recomano el llibre: “La alquimia de las multitudes: cómo la web está cambiando el mundo” autors: Francis Pisano i Dominique Piotet, ISBN: 9788449321962

Molt bona tornada a tota la comunitat universitària de la UdA, sigueu benvinguts els nous estudiants i no oblideu tots, d’enamorar-vos cada dia del nostre planeta, de denunciar les agressions que pateix.


El compromís de KYOTO i el diòxid de carboni


Al segle XVII, 280 molècules de cada milió que entraven als pulmons de la població eren de diòxid de carboni. L’any 2006, 382 molècules de cada milió que inspirem són de diòxid de carboni. Aquesta proporció creix a un ritme d’unes dues molècules a l’any.

Des de la Revolució Industrial s'ha produït un augment aproximat d'un 25 per cent en la concentració atmosfèrica de CO2, un 19 per cent d'òxids nitrosos, un 100 per cent de metà i més d'un 200 per cent dels perillosos CFC.

Com a conseqüència de tot això s’està produint un escalfament progressiu de l’atmosfera. Al llarg del segle XX la temperatura mitjana de la Terra ha pujat mig grau i per als propers cent anys els pronòstics auguren un augment d'entre 1,4 i 5,8 graus. Si la tendència no es corregeix, l’escalfament de l’atmosfera suposarà una modificació dràstica de la natura i molts ecosistemes del planeta desapareixeran.

El compromís de KYOTO

En 1997 la majoria dels països industrialitzats van decidir signar un Protocol per frenar i obligar-se a reduir les respectives emanacions de sis gasos (CO2, metà, òxid nitrós, hidrofluorocarbono, perfluorocarbono i sulfur hexafluorur) entre els anys 2008 i 2012, en un 5,2% respecte als nivells de 1990.

141 països han ratificat el protocol, entre aquests, els 25 membres de la UE i Rússia i fins i tot països emergents com China o l’Índia ho han fet malgrat no estar obligats a reduir les emissions. Gràcies a la ratificació de tots aquests països el 16 de febrer del 2005 el compromís de Kyoto va entrar en vigor. Espero que la nova administració de Barack Hussein Obama ratifiqui el protocol de Kyoto, ja que els Estats Units emet gairebé el 25% dels gasos contaminants del planeta.

Defectes del compromís de KYOTO

La seva entrada en vigor no garanteix el seu compliment.

Els països poden comprar o vendre la seva quota d'emissió de gasos, el que els permetrà vendre els seus excedents si aconsegueixen reduir més del que tenen compromès, o comprar a tercers emissions si els sobrepassen.

Quines mesures estan adopta’n les administracions dels països rarificants des del 2006 ?

Durant l’any 2008 a Espanya les emissions de CO2 han baixat un 8%.

Properament les cimenteres de Catalunya pesaran de cremar combustibles fòssils a cremar residus urbans o “combustibles alternatius” per tal d’elaborar la barreja de roca calcària i argiles. Aquest fet comportarà una reutilització dels residus i en menor mesura una disminució d’emissions de CO2.

Control automatitzat de la velocitat dels vehicles en els accessos a l’àrea metropolitana de Barcelona.

A Andorra sovint en hivern tenim inversió tèrmica, fet que provoca una gran concentració de CO2 a la vall. La principal font d’emissió de CO2 correspon als cotxes, a les calefaccions i a la incineració de residus. Si voleu conèixer les emissions de CO2 del nou centre de tractament de residus http://www.ctra.ad/web/portada.php.

Si voleu conèixer l’estat de l’aire i les normatives actuals sobre contaminació de l’administració Andorrana http://www.aire.ad/moreinfo.php?n_action=impacts&t=2

A Andorra l'any 2008 ha estat el millor dels darrers anys pel que fa referència a l'estat de la qualitat de l'aire a tot el país. Malgrat tot els nivells d’ozó (O3) continuen sent superiors als valors de referència.

Què podem fer nosaltres per disminuir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera?

Utilitzar la calefacció a 20 graus centígrads i regular l’aire fred a 24 graus centígrads és suficient.

Evitar l’ús del cotxe en desplaçaments curts.

Utilitzar el transport públic si és possible.

Evitar un cotxe una persona.

Separar les deixalles i fer ús del reciclatge.

Utilitzar llums de baix consum.

Evitar els productes d’ "usar i llençar", si no són estrictament necessaris.

Evitar l’ús d’aerosols, sempre hi ha una alternativa.

Rebutjar les bosses de plàstic que donen en supermercats i comerços, si pots porta les teves pròpies bosses de tela, de paper o de cartró.

Segur que en coneixeu moltes més de fàcil aplicació !

Si esteu interessats en saber com evoluciona el compromís de Kyoto a nivell Europeu podeu seguir les noticies mitjançant el portal de l’Agència Europea de Medi Ambient, us dono la versió en castellà, ja que malgrat que des de l’any 2005 a iniciativa d’Espanya la UE reconeix el “dialecte” del Català, la UE no far grans esforços per la normalització: http://www.eea.europa.eu/es