Els OGM Sí els OGM No, el debat està obert.

Un OGM el podem definir com un organisme animal o vegetal que ha sofert un canvi genètic, una manipulació del seu patrimoni genètic. Les perspectives obertes amb aquestes tècniques semblen il·limitades. Els Organismes Genèticament Modificats, i concretament els aliments transgènics estan subjectes d'una forta polèmica. Per exemple en la ramaderia i en l'agricultura, es pot induir que els animals i les plantes tinguin una major resistència a les malalties i als paràsits, la producció pot augmentar considerablement gràcies a un creixement més ràpid de les plantes i dels animals.

Les llavors de plantes com la soja, el blat de moro el cotó o la colza, porten incorporat genèticament un herbicida, que és verí per als insectes. Hi ha molts aliments, que contenen aquests cereals, per exemple, la soda, les begudes de cola, la pastisseria i les salses i menjars industrials, els bombons, caramels, xocolata, s’elaboren utilitzant sucre de blat de moro. Els animals no ecològics, alimentats amb blat de moro transgènic, com els pollastres, la vaca, conill, porc, llet, ous, etc.
La UE no prohibeix els OGM “segurs”, però què és un transgènic “segur”? Doncs és aquell OGM que abans de comercialitzar-me, dintre de l’ unió, a passat un test d’avaluació de la seva seguretat per al medi ambient, la salut humana i la salut animal.

Si voleu saber més sobre el marc reglamentari de la UE relatiu als OGM i els aliments i pinsos modificats genèticament podeu consultar la següent adreça:

http://europa.eu.int/comm/food/food/biotechnology/index_en.htm
L’avaluació per saber si els aliments transgènics són tòxics i en quin grau és poc estricta en la UE però més que als Estats Units on no hi ha cap reglamentació, consisteix en donar a les rates dues dosis durant tres mesos i se'ls fan dues anàlisis de sang, a les cinc setmanes i als tres mesos. Els valors per considerar un OGM segur són augment de greix en sang (entre el 20% i el 40%), de sucre (10%), desajustos urinaris, problemes de ronyons i de fetge lleus, precisament els òrgans de desintoxicació.

La major part dels resultats de les anàlisis no són públics a la comunitat científica i paradoxes de la vida, les vuit grans companyies farmacèutiques del món són també les vuit grans companyies de pesticides i herbicides i d'OGM. I qui fa els test dels transgènics? les pròpies companyies.
Els experts independents demanem dos anys de proves en laboratori sobre animals, tal com es fa amb els medicaments abans de comercialitzar-los, però llavors els transgènics, poder ja no serien rendibles.

S’ha d’exigir a la UE que les companyies facin públiques totes les anàlisis, no pot ser que els ciutadans s’alimentin amb productes que només s’han testat durant 3 mesos amb rates i on la majoria de les anàlisis són secretes.

Sobre l'agricultura aquests productes impliquen un canvi radical en la concepció del conreu de la terra. Són inviables les petites plantacions i calen grans plantacions amb grans recursos i dedicades a un sol producte. El pagès, que abans conreava diversos productes, passa a cultivar-ne un de sol. Aquest canvi implica una pèrdua important de riquesa en la diversitat de la naturalesa i el pagès deixa de ser autònom i passa a dependre d'una gran multinacional.

Monstres a la carta transgènica, científics sense escrúpols com Avigdor Cahaner se'ls va ocórrer modificar genèticament aus perquè no tinguessin plomes. L'objectiu d'aquest "gran avenç" era evitar el desplumatge i estalviar molts diners a la cadena de processament. De pas en no necessitar ser escaldades en aigua bullint (i en viu) així es feia un favor als animalets. Però no van tenir en compte que com en captivitat es piquen entre si, les plomes els serveixen d'armadura. Aquest invent va ser un autèntic fracàs, al igual que aquest hi ha una llarga llista de mostres transgènics a la carta.
Una alternativa d’agricultura ramaderia i alimentació més sostenible és l’agricultura ecològica i l’alimentació BIO. L’agricultura ecològica no vol dir tornar a emprar mètodes arcaics sinó ser més respectuós amb el medi ambient, no utilitzar OGM ni pesticides químics, i per contra utilitzar adobs i pesticides naturals, aquesta agricultura és la base dels productes ecològics que configuren l’alimentació BIO, i per descomptat, aquests aliments també es processen conforme a una ètica que respecta la natura i el benestar dels animals i, per garantir que això passi, s'ha establert un sistema de regulació.

Per saber més sobre l’agricultura ecològica i els productes ecològics a la unió europea:

http://ec.europa.eu/agriculture/organic/home_es
Pensem que l’alimentació nodreix el nostre cos el sana i el prepara per combatre les malalties, que no sigui l’alimentació la causa de les nostres malalties sinó el remei per sanar.